Abandonam Taüll i ens acomiadam de la vall del Boí. Anam en direcció sud-est, cap a la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà. Agafam la N-260... a Aragó hem vist carreteres terciàries en millor estat. És cert que s'ha de passar un port de muntanya de 1.500 metres d'altitud, però no s'explica el deteriorament de la calçada.
A la
Pobla del Segur arribam en dilluns, un dia tard. El primer diumenge de juliol la vila celebra la Diada del Raiers i els seus veïnats rememoren l'època en la que davallaven els troncs pel riu per vendre la fusta.
Continuam cap al nord en direcció a Sort, pel Congost del Collegats, que separa la comarca del Pallars Jussà de la del
Pallars Sobirà. El riu Noguera Pallaresa uneix ambdues comarques i ens acompanya en la nostra ruta septentrional.
Paga la pena aparcar el cotxe al congost i fer una excursioneta fins a l'Argenteria, una formació rocosa que, segons diuen, va inspirar a Gaudí a l'hora de construir la Sagrada Família.
La següent aturada la feim a Gerri de la Sal, que té una bella ribera amb un monestir molt malmenat.
Arribam a Sort, que com veis, ha condicionat una part del riu per als caiacs.
En aquesta comarca lleidatana i pirenenca es poden fer molts d'itineraris. Noltros decidim fer-ne un de curtet. L'inici de la nostra excursió comença a Rialp, a un parell de quilòmetres al nord de Sort. La ruta dura tres horetes i recorre la Vall d'Àssua.
Encara que ho paregui, no estic fent tai-chi :-)
Justament! Vàrem agafar malament l'itinerari i no ens va quedar més remei que travessar el riu Sant Antoni. Batuadell quin aigua més freda! Casi se'ns congelen els dits dels peus.
Per ventura va ser la fredor de l'aigua, o qui sap si el cansament acumulat, però na Laura es va posar malalta. No queda més remei que avortar l'excursió i tornar a l'hotel. No hi ha res que no curi una camamilla i un poc de xarop de llençol.
Ah! i evidentment compram loteria a la Bruixa d'Or, tot sigui perquè el propietari d'aquesta Administració de Loteria pugui anar de viatge a la Lluna. El negoci també dissenya participacions personalitzades per a la grossa de Nadal, com aquesta feta per a les Joventuts d'Esquerra Republicana.
Abandonam Taüll i ens acomiadam de la vall del Boí. Anam en direcció sud-est, cap a la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà. Agafam la N-260... a Aragó hem vist carreteres terciàries en millor estat. És cert que s'ha de passar un port de muntanya de 1.500 metres d'altitud, però no s'explica el deteriorament de la calçada.
A la Pobla del Segur arribam en dilluns, un dia tard. El primer diumenge de juliol la vila celebra la Diada del Raiers i els seus veïnats rememoren l'època en la que davallaven els troncs pel riu per vendre la fusta.
Continuam cap al nord en direcció a Sort, pel Congost del Collegats, que separa la comarca del Pallars Jussà de la del Pallars Sobirà. El riu Noguera Pallaresa uneix ambdues comarques i ens acompanya en la nostra ruta septentrional. 
Paga la pena aparcar el cotxe al congost i fer una excursioneta fins a l'Argenteria, una formació rocosa que, segons diuen, va inspirar a Gaudí a l'hora de construir la Sagrada Família.
La següent aturada la feim a Gerri de la Sal, que té una bella ribera amb un monestir molt malmenat.
Arribam a Sort, que com veis, ha condicionat una part del riu per als caiacs.
En aquesta comarca lleidatana i pirenenca es poden fer molts d'itineraris. Noltros decidim fer-ne un de curtet. L'inici de la nostra excursió comença a Rialp, a un parell de quilòmetres al nord de Sort. La ruta dura tres horetes i recorre la Vall d'Àssua.
Encara que ho paregui, no estic fent tai-chi :-)
Justament! Vàrem agafar malament l'itinerari i no ens va quedar més remei que travessar el riu Sant Antoni. Batuadell quin aigua més freda! Casi se'ns congelen els dits dels peus.
Per ventura va ser la fredor de l'aigua, o qui sap si el cansament acumulat, però na Laura es va posar malalta. No queda més remei que avortar l'excursió i tornar a l'hotel. No hi ha res que no curi una camamilla i un poc de xarop de llençol.
Ah! i evidentment compram loteria a la Bruixa d'Or, tot sigui perquè el propietari d'aquesta Administració de Loteria pugui anar de viatge a la Lluna. El negoci també dissenya participacions personalitzades per a la grossa de Nadal, com aquesta feta per a les Joventuts d'Esquerra Republicana.
1 comentario:
Va, Jordi, digue'm que no has pensat amb na Pilar i ses seves classes a n'es soterrani davant aquell preciós pantocràtor romànic!
:)
Publicar un comentario