14è dia. Colliure - Girona (170km)

Quina pena, darrer dia de viatge. Ens acomiadam de Colliure i de França, però no del Mediterrani, perquè avui ens toca conèixer la Costa Brava. Agafam direcció sud i abandonam França per Portbou.La primera aturada la feim ja dins el Parc Natural del Cap de Creus. Pujam al Monestir de Sant Pere de Rodes, que té una vista excepcional de tota la península. El monestir és monumental, però va ser expoliat per complet. Malgrat això, encara es pot apreciar la seva arquitectura gràcies a una profunda recuperació feta a finals dels 90.
Davallam el camí del monestir i ens dirigim cap a Cadaquès, la joia del Cap de Creus. El poble és tranquil i preciós. Un bon exemple de vila marinera del Mediterrani.
Diven que l'Alt empordà és allà on es menja millor de tot Catalunya. Si voleu gaudir d'un bon plat de peix, no dubteu en anar a Can Rafel. És molt fàcil de trobar, està al bell mig de la vila, devora la mar. La dorada està per llepar-se els dits.
Dalí va estiuejar a Cadaquès durant molts d'anys i els veïnats aprofiten la seva figura per explotar-la turísticament.
Continuam una mica més cap a l'Est, fins a l'extem llevantí d'Espanya. El cap de Creus és una zona rocosa, plena de cales i un paisatge erosionat per la força del vent i l'aigua.
Del Finisterre gallec al Finisterre pirenenc.
Ara sí ens acomiadam del Mediterrani i posam rumb a Girona, final del viatge. En arribar, recorrem la ciutat, passejant per la vorera del riu Onyà i els seus ponts. Visitam el barri vell, que conserva part de la murada i de les antigues portes de la ciutat.

Han estat 14 dies intensos, llàstima que s'acabin. Tot l'any hauria de ser vacances, el viatje a Itaca no hauria de tenir "aturai".

"Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben...." Lluis Llach.