Avui hem canviat de província, passant a Lleida, així que també mudarem la llengua, emprant l'idioma autòcton. Abandonam Isàbena en direcció sud-est. Estam a la comarca de Ribagorça. La primera aturada l'hem feta a la seva antiga capital,
Benabarre. La vila, molt deteriorada, té un castell que va presidir Jaume II, primer comte de Ribagorça. La zona forma part de la franja d'Aragó, on ja es parla el Català.
Contiuam en direcció est fins arribar al riu Noguera-Ribagorçana, que separa Lleida d'Osca. Pujam vorejant el riu en direcció cap al nord, fins arribar a Lo pont de Motanyà. El poble té un pont penjant que travessa el riu.
Seguim cap al Nord, a pocs quilòmetres aturam a Montanyà, una de les viles que hem visitat amb més encís. Quan es travessa aquest pont, hom sent retrocedir a l'Alta Edat Mitjana.
Hem tornat a passar dels trenta graus centígrads. Feia molta basca. A més d'asseure a l'ombra, ha fet falta pegar un capfico al riu.
Diem adéu a Osca i entram a la província de Lleida, en direcció a la Vall del Boí, una zona farcida d'esglésies romàniques i aferrada al Parc Natural d'Aigüestortes.
El primer vespre el passam a Eri la Vall, bressol de la família de Ramon Llull.
Abans de que faci fosc, encara tenim temps de visitar l'església de Sant Josep, al llogaret de Boí. Tots els pobles de la vall es comuniquen per camins que es poden fer a peu en una horeta.
Una curiosa escena d'amor?
Avui hem canviat de província, passant a Lleida, així que també mudarem la llengua, emprant l'idioma autòcton. Abandonam Isàbena en direcció sud-est. Estam a la comarca de Ribagorça. La primera aturada l'hem feta a la seva antiga capital, Benabarre. La vila, molt deteriorada, té un castell que va presidir Jaume II, primer comte de Ribagorça. La zona forma part de la franja d'Aragó, on ja es parla el Català.
Contiuam en direcció est fins arribar al riu Noguera-Ribagorçana, que separa Lleida d'Osca. Pujam vorejant el riu en direcció cap al nord, fins arribar a Lo pont de Motanyà. El poble té un pont penjant que travessa el riu.
Seguim cap al Nord, a pocs quilòmetres aturam a Montanyà, una de les viles que hem visitat amb més encís. Quan es travessa aquest pont, hom sent retrocedir a l'Alta Edat Mitjana.
Hem tornat a passar dels trenta graus centígrads. Feia molta basca. A més d'asseure a l'ombra, ha fet falta pegar un capfico al riu.
Diem adéu a Osca i entram a la província de Lleida, en direcció a la Vall del Boí, una zona farcida d'esglésies romàniques i aferrada al Parc Natural d'Aigüestortes.
El primer vespre el passam a Eri la Vall, bressol de la família de Ramon Llull.
Abans de que faci fosc, encara tenim temps de visitar l'església de Sant Josep, al llogaret de Boí. Tots els pobles de la vall es comuniquen per camins que es poden fer a peu en una horeta.
Una curiosa escena d'amor?
No hay comentarios:
Publicar un comentario