Darrer dia abans de travessar la frontera cap a França. Abandonam Sort i ens dirigim en direcció sud-est cap a la Seu d'Urgell, capital de la comarca de l'Alt Urgell, per la N-260.
Travessam la Serra de Rubió i el Coll del Cantó, a més de 1.400 metres d'altitud. Assolim la temperatura diurna mínima que hem trobat en tot el viatge: 17 graus. La carretera, que passa pel Parc Natural de l'Alt Pirineu, té bells miradors, on feia molta frescor!
Arribam a la
Seu d'Urgell i aprofitam per visitar el Museu de la Cataderal de Santa Maria, que conserva una gran mostra d'art romànic, entre d'altres, retaules i esculptures de la Vall del Boí.
La vila és seu de diòcesi i es troba a poca distància d'Andorra. Precisament el Bisbe d'Urgell ostenta el títol de Príncep d'Andorra, l'últim títol d'aquest tipus que resta a Europa. Passam també pel barri de Castellciutat, germen de la ciutat, que no mereix la visita de cap viatger pel seu llastimós estat.
Tornem al cotxe i ens dirigim cap a Puigcerdà. En aquesta ocasió, el riu Segre ens fa de guia durant la resta del camí.
Paga la pena fer una aturada a Arsèguel, un preciós llogaret, que té l'únic campanar-farola del món :-).
La carretera que va a Puigcerdà des de la Seu d'Urgell està plena de viles amb encís. Aquesta és Montellà, des de la que surt un camí angost que du al santuari de Bastanist.
Malgrat ser estreta, la carretera està alfastada i en bon estat.
Després de 7 quilòmetres des de la N-260, trobam el Santuari.
Una altre senyal viària curiosa. Què fa aquesta prohibició de motocicletes en mig d'un camí de terra perdut de la mà de Déu? Segur que antuvi, hi havia una processó clandestina de motociclistes heretges que anaven a Bastanist.
Abandonam la provícnia de Lleida per Bellver de Cerdanya i entram a la província de Girona. Arribam a Puigcerdà, un poble de 9.000 habitants, amb clima benigne i residencial, ideal per estiuejar fresquet. Ens allotjam a l'Hotel el Lago, que reb el nom d'un estany artificial al voltant de la què es varen aixecar nombroses vil·les d'estiueig burgeses.
Sens dubte, la bicicleta és la millor forma de fer turisme. Anam pels voltants de Puigcerdà, rodant per la" ruta dels Contrabandistes", que unia el poble amb la veïna França.
Per davallar tots els sants ajuden, però per pujar...
Què hi farem? Si arriba al cansament descansarem en aquest camp d'Ordi.
Si vos agafa la fam a Puigcerdà, no dubteu en anar a una Pizzeria que està devora l'antic Casino. És molt fàcil de reconèixer perquè té una petita terrassa. També fan menjar per endur. El sopar fou mel!
I per acabar una d'animalets, avui toquen cavalls. "Ai, cavallet quan eres jove, què hi anaves de ben pentinat..."
Travessam la Serra de Rubió i el Coll del Cantó, a més de 1.400 metres d'altitud. Assolim la temperatura diurna mínima que hem trobat en tot el viatge: 17 graus. La carretera, que passa pel Parc Natural de l'Alt Pirineu, té bells miradors, on feia molta frescor!
Arribam a la Seu d'Urgell i aprofitam per visitar el Museu de la Cataderal de Santa Maria, que conserva una gran mostra d'art romànic, entre d'altres, retaules i esculptures de la Vall del Boí.
La vila és seu de diòcesi i es troba a poca distància d'Andorra. Precisament el Bisbe d'Urgell ostenta el títol de Príncep d'Andorra, l'últim títol d'aquest tipus que resta a Europa. Passam també pel barri de Castellciutat, germen de la ciutat, que no mereix la visita de cap viatger pel seu llastimós estat.
Tornem al cotxe i ens dirigim cap a Puigcerdà. En aquesta ocasió, el riu Segre ens fa de guia durant la resta del camí.
Paga la pena fer una aturada a Arsèguel, un preciós llogaret, que té l'únic campanar-farola del món :-).
La carretera que va a Puigcerdà des de la Seu d'Urgell està plena de viles amb encís. Aquesta és Montellà, des de la que surt un camí angost que du al santuari de Bastanist.
Malgrat ser estreta, la carretera està alfastada i en bon estat.
Després de 7 quilòmetres des de la N-260, trobam el Santuari.
Una altre senyal viària curiosa. Què fa aquesta prohibició de motocicletes en mig d'un camí de terra perdut de la mà de Déu? Segur que antuvi, hi havia una processó clandestina de motociclistes heretges que anaven a Bastanist.
Abandonam la provícnia de Lleida per Bellver de Cerdanya i entram a la província de Girona. Arribam a Puigcerdà, un poble de 9.000 habitants, amb clima benigne i residencial, ideal per estiuejar fresquet. Ens allotjam a l'Hotel el Lago, que reb el nom d'un estany artificial al voltant de la què es varen aixecar nombroses vil·les d'estiueig burgeses.
Sens dubte, la bicicleta és la millor forma de fer turisme. Anam pels voltants de Puigcerdà, rodant per la" ruta dels Contrabandistes", que unia el poble amb la veïna França.
Per davallar tots els sants ajuden, però per pujar...
Què hi farem? Si arriba al cansament descansarem en aquest camp d'Ordi.
Si vos agafa la fam a Puigcerdà, no dubteu en anar a una Pizzeria que està devora l'antic Casino. És molt fàcil de reconèixer perquè té una petita terrassa. També fan menjar per endur. El sopar fou mel!
I per acabar una d'animalets, avui toquen cavalls. "Ai, cavallet quan eres jove, què hi anaves de ben pentinat..."
No hay comentarios:
Publicar un comentario